Relació conceptual tecnològica.

La relació que s'estableix entre ciència, tecnologia i societat és estreta, ja que els tres conceptes van lligats. La ciència crea tecnologia, que posteriorment és introduida en la societat, ja sigui per demanda social o per evolució de la tecnologia. Aquest fet ha produït que estem vivint en una època totalment tecnològica, en la que les nostres vides estan completament organitzades al voltant de la tecnologia. Gràcies a aquesta, s'han aportat noves maneres d'aprendre, de ser autodidàcta i d'entendre el treball des d'una visió tècnica. Han sorgit nous reptes per la societat, com treball en xarxa, societat de la informació. Des del meu punt de vista, crec que la tecnologa està avançant a un ritme superior al que ho fa la societat. S'estant introduïnt a la nostra societat elements tecnològics, pels quals la societat encara no està preparada. Són necessris aquests elements per la societat? Aporten alguna millora en el dia a dia de les nostres vides? Quin interès hi ha en que siguem una societat tecnològica?
La societat ha passat per varies revolucions, fins arribar al punt de les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació), on es gestiona i es manipula el coneixement. Estem en el boom de les TIC, ja que afecten no només als aprenentatges sinó també a tots els sectors de la societat. Gràcies a les TIC podem ampliar els coneixements, però que hi hagi més coneixements no sognifica que sapiguem més. Aquí apareix un dels problemes de les TIC. Hem da saber aprendre a destriar la informació i quedar-nos amb la correcta, creant-nos així el nostre propi coneixement. Hem tingut que aprendre a corre cuita una nova forma d'organtzar-nos i d'aprendre a destriar.
A més aquestes TIC, han fet que es creessin entorns flexibles espaciotemporals per a l'aprenentatge, suposant un canvi en el model d'ensenyament – aprenentatge i oferint més resposta a una demanda social existent. Gràcies a aquests entorns podem gestionar la informació i el coneixement des de diversos llocs i en diferents espais.
En l'evolució de la tecnologia educativa es consideren 4 grans moments: la influència que han tingut els mitjans de comunicació a l'hora de ser aplicats al camp educatiu. Pretén donar eines audiovisuals i tècniques a l'instructor per el bon desenvolupament de la seva tasca, tot i que després reb moltes crítiques ja que no s'aborda del tot tots els elements del procés d'ensenyament – aprenentatge.
El segon moment important, és la influència de la psicologia conductista, que es basa en la teoria del reforç, i a més dona importància als mitjans i a l'ensenyament programat, i en la creació d'objectius operatius.
El tercer gran moment és l'enfocament sistèmic que es dona de la TE, basat en la teoria de sistemes, tenint com a punt de partida els objectius prefixats i la interrelació de tots els elements i deixant de banda els mitjans, sense perdre'ls de vista i començar a assumir la creació de situacions d'aprenentatge.
L'últim moment és les noves orientacions sorgides de la psicologia cognitiva, basant-se en els coneixements previs de les persones i la creació de noves situacions d'aprenentatge basades en l'experiència.